dimarts, 3 d’abril de 2007

NY de Nova York i de NYoca


Preguntes amb premi: quines postres comencen amb enya? Caps. En català la lletra enya no existeix. Si penses en «nyoca», «ny» no és cap lletra sinó un dígraf. Doncs, quines ciutats comencen amb el dígraf «ny»? Doncs, Nova York, o sigui NY, i Barcelona. No us precipiteu. Si consulteu el diccionari Fabra, l’Alcover-Moll o el de l’Institut d’Estudis Catalans, hi trobareu que després de definir la nyoca com una barreja d’ametlles, avellanes i pinyons, hi posen un exemple, la ciutat d’en Nyoca, i aclareixen que és la «manera despectiva de designar una població, especialment Barcelona». Informació d’últimíssima hora. La segona edició del Diccionari de l’Institut ho ha suprimit. Per contra, podrem parlar de Nova York com de la capital «estatunitenca».
Ignoro quina relació pugui tenir Barcelona amb la nyoca, dita també postres de músic i grana de capellà o d’estudiant. Tampoc trobo gaire aclaridores les explicacions de l’Alcover-Moll: «en l’any 1821, durant l’epidèmia de febre groga, s’anomenava la ciutat de Nyoca el conjunt de barracons construïts per a la gent pobra al coster de Montjuïc». Devia ser, la nyoca, una metàfora que denunciava la construcció defectuosa, de nyigui-nyogui, dels edificis. O qui sap si denunciava el menjar ordinari, de gent de barraques de l’extraradi.
Els qui no devien saber que Barcelona és –a més de moltes altres coses– la ciutat d’en Nyoca són els promotors de les Jornades Made in CataluNYa, quan aglutinaven la potència del dígraf NY, símbol de Nova York a escala mundial, amb el país dels catalans. Quina meravella el disseny! Un simple dígraf ben posat i tens la capital del món, NY, continguda en la nació catalana, CataluNYa. Però ara saps que també hi tens la capital dels catalans, la ciutat d’en NYoca. O millor, ara, gràcies als efectes màgics del dígraf la nació catalana i la seva capital giren al voltant de la capital del món.
La internacionalització de la cultura catalana és una prioritat nacional. La visibilitat del país a l’exterior és essencial a la seva existència a l’interior. Som, si ens veuen. Si en un món globalitzador el destí de les cultures amb estats potents passa pels grans espais culturals, el destí de la cultura catalana passa per fer-se present a les grans capitals del món com Nova York. Les identitats no es construeixen amb només convenciment i autoafirmació. El reconeixement dels altres és tant o més necessari. Qui ets? No ets només allò que dius, sinó allò que en tu reconeixen els altres.
Els esforços dels catalans per internacionalitzar-nos, sigui en cultura sigui en esport o en economia, constitueixen un interdictum major dels alts poders del Regne. Per això els seus servidors reaccionen tan ràpid i tan contundents. Els uns ens ridiculitzen, els altres fan sonar les alarmes de la unitat i uns tercers practiquen l’ocultació. Vegeu el tractament que el diari més subvencionat amb impostos dels catalans dispensa a iniciatives com Made in CataluNYa: una gasetilla de quarta pàgina de la secció de cultura.
I tanmateix la internacionalització no deixarà d’avançar si la ciutat d’en NYoca deixa de practicar l’ocultació de la cultura catalana i s’assumeix com a CataluNYa, amb el dígraf màgic al bell mig. La primavera catalana a NY tindrà a la tardor la contrapartida de la Fira del Llibre de Frankfurt. Si les exposicions de Nova York són de música i pintura, recitals i dansa, les de Frankfurt seran de llibres, de cultura escrita. La diferència és colpidora. Llibres a Europa, a la Mitteleuropa, font de la cultura occidental contemporània. Imatge i so a Estats Units del Nord d’Amèrica, que n’ha recollit l’herència.
Totes les estridències i totes les harmonies que sentim en la iniciativa d’exposar a NYcity la cultura de la ciutat d’en Nyoca, com a capital de CataluNYa, es reprodueixen aquí, quan a Frankfurt l’espanyolisme veu amenaçat el monopoli simbòlic de la cultura de llibres. Si l’èxit internacional de Barcelona acaba convertint-se en l’èxit de la cultura catalana, ho celebrarem amb Nyoca.

El 9 Nou. 30.03.2007