43 Agrarietat
Qui guanya avui la lluita, Cinto, de l’agrarietat que enfronta el faber contra l’ager? L’enfrontament s’ha invertit i ara la Fanga s’aixeca contra can Fanga. L’urber, agrarieritzat. Verdaguer té només cent seixanta dos anys. A can Tona va destruir la fanga i va fer de l’aixada arma de destrucció massiva que les plantes capola i ratlla, / parteix, trinxa i aterrolla, / esmenussa i atenalla, / puny a terra, sega i dalla, / mata, esquartera i degolla, com més tard al carrer dels Mirallers convertiria la creu en ploma d’escriure. –Mentider–, li deia un dimoni urbanita. –Mai no has fangat.
44 D’ostres i de perles
No és, Toni, que la nostra pròpia infantesa és la perla tancada en l’ostra que mai no aconseguirem d’obrir ben bé? Oi que sabem més d’ostres que de perles? Que el bosc de les Ciències de l’Educació no ens deixa veure els arbres de les criatures? Te’n recordes de quan llegíem Teihlard de Chardin? I de l’ontogènesi, que fa passar els individus, en la pròpia evolució, pels estadis que passa l’espècie? No és que tota educació és autoeducació, perquè el nucli irreductible de la llibertat és innat i no adquirit? Qui estudiarà l’educació que els adults rebem dels infants? Qui els ensenya a educar-nos?
45 Els relators
De fet, cadascú de nosaltres és una mena de personatge de ficció dins la narració que ens expliquem a nosaltres mateixos. La sensació d’un jo continu que viu una vida contínua ens ve dels avis, que diu el poeta, que són les narracions. Dins el nostre cap el llenguatge no calla mai. O parla o escolta. Fins i tot quan dormim, es manté actiu el motor lingüístic. Dins del cap ens diem a vegades veritats a vegades mentides. Però la nostra tàctica fonamental per a definir-nos i controlar-nos i protegir-nos és explicar-nos, autonarrar-nos sobre qui som, com en aquest microrrelat que ve del teu, Miquel.
Jacint Torrrents i Buxó: «Les feines de pagès durant la joventut de Verdaguer»; Antoni Tort I Bardolet: «El dret de l’infant a l’educació: un deure adult»; Miquel Tuneu: «Relats i dramatització (notes per a un assaig)», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007
Qui guanya avui la lluita, Cinto, de l’agrarietat que enfronta el faber contra l’ager? L’enfrontament s’ha invertit i ara la Fanga s’aixeca contra can Fanga. L’urber, agrarieritzat. Verdaguer té només cent seixanta dos anys. A can Tona va destruir la fanga i va fer de l’aixada arma de destrucció massiva que les plantes capola i ratlla, / parteix, trinxa i aterrolla, / esmenussa i atenalla, / puny a terra, sega i dalla, / mata, esquartera i degolla, com més tard al carrer dels Mirallers convertiria la creu en ploma d’escriure. –Mentider–, li deia un dimoni urbanita. –Mai no has fangat.
44 D’ostres i de perles
No és, Toni, que la nostra pròpia infantesa és la perla tancada en l’ostra que mai no aconseguirem d’obrir ben bé? Oi que sabem més d’ostres que de perles? Que el bosc de les Ciències de l’Educació no ens deixa veure els arbres de les criatures? Te’n recordes de quan llegíem Teihlard de Chardin? I de l’ontogènesi, que fa passar els individus, en la pròpia evolució, pels estadis que passa l’espècie? No és que tota educació és autoeducació, perquè el nucli irreductible de la llibertat és innat i no adquirit? Qui estudiarà l’educació que els adults rebem dels infants? Qui els ensenya a educar-nos?
45 Els relators
De fet, cadascú de nosaltres és una mena de personatge de ficció dins la narració que ens expliquem a nosaltres mateixos. La sensació d’un jo continu que viu una vida contínua ens ve dels avis, que diu el poeta, que són les narracions. Dins el nostre cap el llenguatge no calla mai. O parla o escolta. Fins i tot quan dormim, es manté actiu el motor lingüístic. Dins del cap ens diem a vegades veritats a vegades mentides. Però la nostra tàctica fonamental per a definir-nos i controlar-nos i protegir-nos és explicar-nos, autonarrar-nos sobre qui som, com en aquest microrrelat que ve del teu, Miquel.
Jacint Torrrents i Buxó: «Les feines de pagès durant la joventut de Verdaguer»; Antoni Tort I Bardolet: «El dret de l’infant a l’educació: un deure adult»; Miquel Tuneu: «Relats i dramatització (notes per a un assaig)», dins Miscel·lània RT. Scientiae patriaeque impendere vitam. Eumo, 2007
