Benvolgut Jaume jubilant: La invitació a la teva lliçó de jubilació a la Universitat de Vic, que amablement m’ha passat en Joan Soler, m’agafa desprevingut. Desprevingut sí, perquè no m’he pogut reservar el dia i això fa que no hi podré venir. Però no ben desprevingut, sinó que en certa manera em troba preparat, remotament preparat per dir-ho d’alguna manera, perquè s’escau que em troba en un ambient diguem-ne escolar i literari, envoltat d’emanacions de pedagogia. M’explico.
Aquests dies finals de novembre freds i plujosos a Sarrià, s’ha escaigut que em troben llegint Passi-ho bé, senyor Chips, de James Hilton, en la traducció preciosa de Miquel Desclot, i havent vist al cinema Dans la maison, de la peça de teatre de Juan Mayorga, El chico de la última fila. Com deus prou saber més bé que jo, són dues obres molt allunyades pels anys i, doncs, per l’època i l’atmosfera i l’estil. Si míster Chips és un mestre vell i tendre que, després de jubilar-se, recorda el seu pas llarguíssim per una escola d’aquelles típiques de l’Anglaterra de les últimes dècades del segle XIX fins a la tercera del segle XX, Dans la maison és la història contemporània, postmoderna i desconstructora d’un professor de literatura francesa en una escola també p! rivada de la França actual on s’imposa l’uniforme als alumnes. En totes dues obres, però, el protagonista és la literatura, la clàssica llatina i grega d’en Chips, que s’alça com un baluard de les humanitats, i la literatura moderna de la grandeur francesa, passada per un professor, escriptor frustrat, que la transmet a un alumne aprenent d’escriptor.
Tornem, Jubilant Jaume, al començament i al clima en què m’ha trobat la notícia de la teva jubilació i m’ha transportat a un episodi remot de les nostres vides que va contribuir a la nostra coneixença mútua i a una col·laboració d’aquelles tan interactuants entre Literatura i Pedagogia. Es tracta, ja ho deus haver endevinat, del llibre Els grans autors i l’escola que tu i jo, amb Antoni Tort i Jaume Trilla, a quatre i a vuit mans, vàrem publicar a la “nostra” editorial EUMO com a núm. 5 de la “nostra” col·lecció Interseccions, quan encara es presentava marcada amb aquell grafisme que en Ton Granero havia tret de les incisions prehistòriques de les roques de Savassona. Era el 1987. Fa un quart de segle just. Feia cent anys que en Chips havia començat de fer classes a Brookfield ensenyant i educant fent lle! gir els clàssics i ara en fa vint-i-cinc que tu i jo amb aquell llibre ens proposàvem que els estudiants de mestre descobrissin la bona literatura de novel·les, contes i memòries, on trobarien la vida de l’escola que es transmet en la vida de cadascú i on es lligarien per sempre a la lectura dels grans autors.
Ara, quan veig aquell llibre i llegeixo la introducció que hi vàrem escriure, tu De l’escola a la literatura i jo De la literatura a l’escola, penso en aquella col·laboració ja llunyana i en l’exemple que em vares donar de fe en les dues grans forces que mouen el món, l’escola i la literatura. Una fe que segurament encara professes i que et desitjo que no t’abandoni, en Els grans autors i l’escola. Així, en aquest ordre, que el vares posar tu.
Bona jubilació! Jaume. Amb una abraçada. Ricard
Sarrià, 27 de novembre de 2012
