Qui ho deia que aquest any no tornarien a florir els
ametllers? Qui predica que aquest hivern de 2014 serà per sempre? És
veritat que l'hivern no se'n va i que a penes si es veuen senyals de revifalla.
Travessant el pla de Sant Feliu cap a l'estany de Pals i tornant per les Closes
Fondes a l'hora que l'ocellada es remou abans d'anar a jóc, tot és silenci,
quietud, hivern. Només un aguilot solitari planeja fent cercles part damunt del
canyís fins que es deu sentir observat i s’envola estany enllà.
–El febrer no és mai de fiar– diu en Josep. –El febrer és
traïdor. Vénen uns dies de bonança. És quan es nota més que el dia s’allarga.
El sol comença d’escalfar i les nits semblen entebeïdes. Tothom ho
celebra. Ja tenim la primavera aquí! I, quan tot sembla sentir-ne la primera
tebior, cau la glaçada de febrer. O de març, que és la pitjor!
Tenim un hivern que fa d’hivern, el que li toca fer, empès
per la roda del temps. L’hivern que infon seguretat. Que hi és per passar avall
i tornar quan sigui l’hora. Que tornarà després de la tardor de 2014. Mai cap
hivern no m’havia infós aquesta mena de seguretat nova, serena, que sento en espera
encesa de l’hivern que astronòmicament no començarà fins al solstici
d'hivern del voltant del 21 del desembre vinent, passat el 9 de novembre,
per entendre'ns.
Avui les tiges dels sembrats semblen estirar el capciró en
amunt. L’arbreda vol començar de verdejar. Un ocellic de bardissa estrena el
primer refilet. Les ravenisses blanquegen sense
timidesa als marges i entre la userda. M'agrada l'hivern quan sembla que ha
passat i enganya.
Qui ho deia que aquest any no tornarien a florir els
ametllers? Que vingui i vegi els ametllers florents que s’alcen als margenals
de l’escorranc que passa entre l’olivar d’en Barrull i el d’en Cisterna, camí
de la Forest de la Muntanya Seca. Són els ametllers de l’hivern que no enganya.
Que passa i torna. Que passa per tornar. En sento la promesa de l’hivern que
ve, que tornarà amb ametllers florits, il·luminats amb la certesa de vèncer,
malgrat tot, aquella que els va saber infondre Pissarro. Per sempre.
