dilluns, 12 de maig del 2014

JOSEP (PEP) GUARDIOLA: UN BON AGENT LITERARI


La fàbrica. Ed. MaroVerlag / Traducció de Johannes Hösle












Acabo de rebre un llibre preciós, La fàbrica de Miquel Martí i Pol en català i traducció alemanya, del romanista Johannes Hösle, professor emèrit de  la Universitat de Regensburg a Bayern. Sí, Baviera, el Land alemany de l’equip de futbol de Pep Guardiola (que tornarà a sortir després). Feia temps que l’amic Hösle s’havia proposat de publicar el llibre, però no trobava editor. Fins a l’any passat,  però l’edició no va estar enllestida per a presentar-la al II Col·loqui Internacional Miquel Martí i Pol 2013 a Roda de Ter. Ell, Hösle, que va participar en el primer de 1999 amb la conferència inaugural.

M’ho escriu amb satisfacció: «Més de quaranta anys després de sortir l’antologia bilingüe que vàrem publicar amb en Toni [Pous], ara surt La fàbrica, igualment bilingüe, per a la qual mesos enrere et demanava aclariments i consell en les poesies que em faltava traduir.» Sí, en telefonades d’urgència em demanava com traduir sapastre, de la poesia Agustí, gran sapastre, o que li aclarís com en Joan fermava el cavall als marronyers del pati de la fàbrica de La Blava. O si sonaven bé els versos In Memoriam de la Soledat Gonzàlez, que feia disset anys que netejava / les comunes de la fàbrica. O els de l’Elionor que tenia catorze anys i tres hores / quan va posar-se a treballar.

Hösle està joiós d’haver complert 85 anys, encara que «per a vuitantins tot es fa més difícil i complicat». I m’encomana íntimament el seu goig de tenir a les mans aquest llibre, que considera el més trencador de Martí i Pol, per  on el seu nom de traductor quedarà enllaçat amb el del poeta de Roda de Ter amb qui, a més de versos, va compartir l’arterioesclerosi, benigna en el seu cas. Gedichte von Miquel Martí i Pol. Aus dem Katalanischen von Johannes Hösle. Sobretot, però, admiro el breu postfaci on Hösle, amb admirable capacitat de síntesi, ben germànica, situa el poeta de La Fàbrica:

en la guerra que va guanyar el general colpista Franco, amb l’ajut de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi, i en la llarga postguerra de la seva dictadura fins a la mort el 1975,

alhora que situa la pròpia descoberta de Catalunya quan 

a l’Alemanya dels anys seixantes s’acomplien les revoltes d’estudiants i les noves fundacions d’Universitats, mentre la creixent obertura internacional de les velles facultats agitava la restauració i l’estagnació polítiques dels anys de postguerra. En fou exponent la instauració de cursos de català implantats pel lingüista Eugenio Coseriu, professor a la Universitat de Tubinga. Va encarregar-los a Antoni Pous, de Manlleu (1932-1976), que amb el seu amic Ricard Torrents, més tard rector fundador de la Universitat de Vic, estudiaven a la ciutat universitària del Neckar, on hi ha la famosa Stift.

Per cert, Hösle i Pous són autors d’un dels primers llibres, si no el primer, de literatura catalana, publicats a l’Alemanya dita Federal  després de la II Guerra Mundial:  l’antologia bilingüe Lírica Catalana del segle XX, 1970, el mateix any en què els Jocs Florals de la Llengua Catalana, prohibits a Catalunya, es celebraven a Tubinga. Hösle recorda amb emoció com, per a tancar aquella antologia de deu poetes catalans del segle XX, varen escollir el poema «La Creació», el mateix que Jordi Sarrate va editar i dramatitzar tan bé amb el grup Vermell per 4 i que ha quedat incrustat per sempre a La Fàbrica.

            I de Guardiola què? Doncs, sí.  Com que l’amic Hösle no em diu res de l’editorial, l’he trobada al Google: MaroVerlag, d’Augsburg, també Baviera, i m’he topat amb la coberta de La Fàbrica al primer lloc de la llista de les seves novetats de 2014, amb reclam i comentari:

El poeta predilecte de Guardiola ara en alemany!   A la fi a les llibreries: a «La fàbrica» Martí i Pol descriu la despietada realitat i desesperació del treball a les fàbriques. Una íntima amistat el va unir amb l’aquí al nostre país molt més ben conegut entrenador de futbol Josep «Pep» Guardiola, a qui fins i tot dedicà el seu Llibre de les Solituds.

Al centre d’aquestes poesies de Martí i Pol hi ha «el gran ventre que ha ha esdevingut la fàbrica, un ventre que es regula mitjançant subtilíssimes marees, perfectament indiferent, amorf, trepidant i sorrut: agressiu». La vida quotidiana, les preocupacions i els somnis de les dones i dels homes que dia rere dia han creat «aquest monstre informe i despietat», tenen aquí, a través de la seva lírica ritmada, una veu, ara melancòlica, ara pragmàtica, ara acusatòria. Tanmateix no es perd en gemecs dramàtics. El poeta transmet al lector l’atmosfera de la fàbrica a través dels seus versos sense floritures i de les seves agudes observacions.
Els destins de la gent que coneix, les vides anònimes, condemnades a l’oblit, dels treballadors i de les treballadores, Martí i Pol les reflecteix de manera inconfusible. Per la raó que és un d’ells.

Trobo que està bé que Guardiola, a més d’ensenyar a jugar a futbol, convenci editors a traduir i publicar poesia catalana.
I encara trobo més bé que l’editor sigui alemany i es convenci de publicar aquest llibre d’amics meus: del poeta Miquel Martí i Pol i del seu traduïctor  Joanot/Hans Hösle.


Article publicat a el 9Nou.