A Folgueroles presentem el llibre de Joaquim Molas Llegir Verdaguer en el marc de la
Quinzena Literària 2014 i la Sessió de Primavera de la Societat Verdaguer. Amb
Ramon Pinyol, que hi ha posat el pròleg. L’autor, Molas, no està gaire fi de
salut i no hi assisteix. Ahir per telèfon li demanava convencionalment què
volia que digués sobre el seu llibre i, de sobte, es va despertar el lector de
Verdaguer que porta en ell d’ençà de la infantesa i es va embalar. Com si l’hagués punxat, li va
esclatar tota la passió literària, la passió verdagueriana. A cap altre
escriptor no ha dedicat Molas tantes pàgines com a Verdaguer i ahir per telèfon
encara me’n parlava com si l’acabés de descobrir, amb un rebuig fonamentat i
alhora un entusiasme encomanadís.
En el doctor Molas, en la vastitud dels seus coneixements
i en l’agudesa de les seves anàlisis,
s’acompleix el destí d’escriptors com ell que són atrapats per
escriptors com Verdaguer. Els volen entendre, però se’ls resisteixen a
deixar-se entendre. La història de Verdaguer després de Verdaguer, és la
història de lectors com Molas que llegeixen i escriuen per a explicar-se i
explicar des d’una càtedra o d’un llibre la pròpia experiència de lector
escriptor. És una experiència de combat entre el rebuig i l’entusiasme. Jo
també m’hi apunto. També he sentit rebuig i entusiasme indestriables llegint un
escriptor com Verdaguer. I igualment llegint un escriptor com Molas, perquè em
fa sentir el seu rebuig i el seu entusiasme de lector de Verdaguer.
Quan és ell qui em demana què en diré, del seu Llegir Verdaguer, li confesso que hi he
descobert més d’ell que de Verdaguer:
–És el llibre que tenies pendent sobre tu mateix no sols
com a lector professional, sinó com a escriptor obsedit per la grandesa i la
misèria de la Literatura. Fins al punt que el teu llibre se m’ha convertit en
un llibre nou que podria portar el títol Llegir
Molas llegint Verdaguer. Conec d’abans els estudis que hi aplegues. Els he
seguit tots, alguns els he empès i d’algun en sóc estímul o nota de peu de
pàgina. Des de la monografia de 1986 Verdaguer:
vida i obra, ara actualitzada, fins a les teves relectures de llibres de
Verdaguer per a l’edició de Totes les
Obres d’Edicions Proa a la primera dècada del 2000. Però fins ara, a l’hora
de presentar-lo als companys lectors de Verdaguer i teus, verdagueristes i
molasians, no havia tingut l’evidència que aquest recull d’estudis, construït
en llibre, adquireix una nova identitat: la d’un autor, d’un escriptor, tu,
Joaquim Molas, que t’enfrontes a un altre escriptor, Verdaguer, més ençà de la
lectura professional, allà on, abans, hi ets tu, home que escriu perquè es vol
entendre.
I és avui que després de llegir Llegir Molas Llegir Verdaguer he descobert que em passa el que li passa a ell: que la
fragilitat de Verdaguer ens incomoda perquè ens mostra la cara feble de la
literatura catalana alhora que ens exalta la seva potència absoluta, la de
Verdaguer, que és la de la seva, nostra, literatura nacional. Llegim Verdaguer
com en un combat entre el rebuig i l’entusiasme, perquè ens recorda que hi ha
veritats que resisteixen la demostració.
En conclusió: que Verdaguer és el poeta predilecte de Molas, com
ho és també meu, no costa gens de demostrar. El perquè ho és, no sé si l’amic
Molas sabria demostrar-ho. Jo no.
