Verdaguer no s’ho creuria, que el seu poema Canigó serà llegit també en anglès. Amb un títol sonor, Mount Canigó, i un subtítol modern, A tale of Catalonia (Un conte de Catalunya), més identificador que allò de «Llegenda pirenaica del temps de la Reconquesta». O potser sí que Verdaguer s’ho creuria i diria amb l’autoestima que gastava en moments crítics:
– Ja era hora! Mai no he deixat d’esperar aquest moment. Sempre he cregut que arribaria el dia que el poema del naixement de la meva nació trobaria un traductor i un editor agosarats com jo, que s’adonarien que un poema fundacional com és Canigó, demana lectors en anglès, la llengua del món mundial. I continuaria el Verdaguer pagès viatjat:
– Ja en la meva vida marinera veia com la llengua imperial de Shakespeare i de Milton s’imposava a les llengües dels altres països colonitzadors, Espanya i França. I quan jo, després d’escriure L’Atlàntida, emprenia un poema èpic per a la nació catalana i pujava els cims dels Pirineus i viatjava per Europa amb el comte Eusebi Güell, aquell capità d’indústria de la Catalunya «Fàbrica d’Espanya», i m’escarrassava a repartir almoines del marquès de Comillas, mentre Barcelona, la de «La febre d’or», es convertia en l’aparador del món amb l’Exposició Universal de 1888, ja tothom preveia que la llengua anglesa esdevindria la llengua del món futur. Però també prevèiem que hi hauria el català en aquell futur, el futur de la pàtria anhelosa d’estat propi «en néixer escamarlada, cama ençà cama enllà del Pirineu», a l’ombra de l’Europa carolíngia.
Som aquell futur anunciat per Verdaguer. El seu poema de fades i cavallers, monjos i monestirs, batalles i encanteris, a la fi ha tingut el seu traductor: el doctor Ronald Puppo, californià establert a l’Empordà, professor de Traducció a la Universitat de Vic, profund coneixedor de la filosofia política dels Estats Units d’Amèrica, alhora que de la poesia de Verdaguer a qui té dedicada una antologia de referència, Selected Poems of Jacint Verdaguer, presentada a la Fira del Llibre de Frankfurt l’any 2007.
D’altra banda, Mount Canigó també ha trobat el seu editor ideal, el poeta, lingüista i polític Carles Duarte, director de l’Editorial Barcino, la gloriosa empresa del gran verdaguerista Josep M. de Casacuberta (1897-1985), especialitzada en edicions de clàssics catalans antics i moderns i aliada en aquesta ocasió amb l’editorial anglesa Tamesis.
A ells, traductor i editor, devem que l’èpica del Canigó de Verdaguer torni a ser fundacional en aquest 2015, quan a la fi serà llegit també en la llengua que comparteixen tantes nacions del món. De totes les definicions conegudes de què cosa sigui traduir, la que m’agrada més és la que diu «traduir és compartir». Compartir el que expressem, sentim, pensem, estimem, odiem. Ho deia el gran traductor de l’anglès al català, Josep Carner, mestre de traductors, quan definia la Torre de Babel com una «sortosa catàstrofe», perquè havia multiplicat les llengües i evitat la llengua única, sinònim de poder únic. I havia ensenyat que totes les llengües són llengües del món, encara que una sigui mundialment compartida, sense ser imposada i esdevingui llengua de dominació mundial.
Totes les llengües, doncs, són llengües del món i mundialment compartibles. Per això em pregunto, com a lector català d’aquest Mount Canigó anglès, d’aquest Tale of Catalonia, és si el traductor i l’editor sabien que la seva publicació en aquesta tardor de l’any 2015 s’escauria amb la reclamació catalana d’un Estat propi, que vol dir d’un lloc al món per a la llengua catalana, la de Canigó. Aquesta que en la presentació del llibre a la casa Museu Verdaguer de Folgueroles compartíem amb Ronald Puppo en anglès i Lluis Soler en català:
What one century buids up, the next brings low,
El que un segle bastí l’altre ho aterra,
But God’s enduring monumrnt stands long;
mes resta sempre el monument de Déu;
Nor raging winds, nor war, nor wrath of men
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
Will overtun the peaks of Canigó:
al Canigó no el tiraran a terra,
The soaring Pyrinees will not be bent.
no esbrancaran l’altívol Pirineu.
Article publicat al bisetmanari El 9Nou el dia 27 de novembre de 2015 a propòsit de la presentació del llibre Mount Canigó a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles el dia 20 anterior amb l’autor de la traducció, Dr. Ronald Puppo, l’editor Carles Duarte i l’actor i rapsoda Lluís Soler, convidats per la Directora de la Fundació, M. Carme Torrents, i el seu president alcalde de Folgueroles, Carles Baronet.
***
Addenda. Paraules finals de la presentació.
Addenda. Paraules finals de la presentació.
No em resta sinó reiterar la felicitació a l’admirat traductor i estimat amic, doctor Ronald Puppo, i a l’editor Carles Duarte, admirat representant de la Fundació Carulla i dels «Amics dels Clàssics». També jo he esperat aquest moment feliç de felicitar-los. A partir d’ara tenim més Canigó. Més projecció internacional.
Els Felicito, doncs, i els dono les gràcies de la seva gosadia en nom propi, de la Fundació Verdaguer de Folgueroles, de la Societat Verdaguer de les universitats catalanes i de la Càtedra Verdaguer de la Universitat de Vic,
Aquest Canigó universalitza Verdaguer i amb ell les lletres catalanes i amb elles universalitza l’existència d’una nació, la nostra, la nació catalana que fa més de mil anys va néixer al Pirineu, que en fa 300 que es resisteix a ser sotmesa a la nació castellana i que avui demana el retorn de la sobirania.
Folgueroles, 20 de novembre de 2015
