Quan al Teatre L’Atlàntida de Vic estrenen
l’espectacle Verdaguer. Ombres i maduixes, fa tot
just tres dies que al Teatre Nacional de Barcelona feien Entre la vinya
e el fenollar. Si aquest espectacle portava un parèntesi explicatiu (Llull
i el seu món), el de Vic podria portar aquest: (Verdaguer i el
nostre temps). No pas, doncs, el seu, sinó el nostre temps, cada dia
més semblant al de Kavafis Esperant els bàrbars.
Quin contrast! Quin xoc de trens estètics,
culturals, generacionals! Allà la vinya era Llull, Verdaguer
era el fenollar i l’entre eren els 700 anys que no
els separen sinó que els uneixen. Aquí Verdaguer és maduixa, alhora
que és ombra i la i és la còpula que els
enfronta i els uneix. En realitat el xoc de Verdaguer és contra
Verdaguer, un duel agonístic creat magistralment pel guió de Pere Tió, la
direcció de Pep Paré i la música exaltant i exultant del grup Obeses amb el seu
cantant, Arnau Tordera, que fa de Verdaguer jove, enfrontat amb un Verdaguer
madur, enfrontat amb si mateix i interpretat per un Ferran Frauca
imponent.
La conjunció copulativa del musical Ombres
i maduixes em remet insistentment a la Mística conilla de
Jordi Lara (Edicions de 1984), en particular al primer dels seus sis relats, Lo
matí de ma infantesa. Ja el títol del llibre és lluminós en posar en
contacte dos carbons encesos com són «mística» i «conilla», nua com la figura
femenina de la portada del llibre: una dona davant del mar estén els
braços convertits en ales. Com és lluminós i explosiu el títol del
primer relat, Lo matí de ma infantesa, primer vers d’una de les
poesies místiques de joventut més celebrades del poeta Jacint Verdaguer, Les
tres volades, que justament porta l’emblema Entre la vinya e el
fenollar /amor me pres, fe’m Déu amar de Ramon Llull.
Com no lligar-ho tot, si ja ve tot lligat? Ni la nuesa al gorg d’aigües
transparents de la protagonista «conilla» dels Amors d’en Jordi i na Guideta,
però, ni la del cel bellesa increada no sumen Les tres volades del
títol. Perquè per aimar a qui tant aimo/ja no tinc prou gran
lo cor.
