Seria la rèplica al títol del
llibre Fer-se totes les il·lusions possibles de Josep Pla, que
em va cagar el Tió de Nadal i que he llegit en estones buides d’aquests primers
dies de gener de 2018. Dies marcats per la nostàlgia nadalenca, que
alimento amb música. De Leonard Cohen, posem-hi. Que fort! Oi?Dies
marcats també pel regrés espanyol a les polítiques repressores
del procés català d’emancipació nacional. Regrés de
l’Espanya postfranquista al vell programa assimilista d’espanyolitzar els
catalans, mentre l’Europa de Junker fa veure que fa l’orni,
però s’ho mira sense fer-se cap il·lusió, sinó amb mala consciència
pel que el cas català pugui tenir de denúncia.
Trobo que Fer-setotes les il·lusions possibles és un llibre tan oportú que supera el
mateix oportunisme de l’editor, quan el programava com un multivendes per
aquest Nadal de 2017-2018. Al
marge, però, de les il·lusions possibles i de les impossibles, el llibre porta
a especular què hauria pogut escriure Josep Pla, si hagués escrit en
llibertat. Quant talent dilapidat! Quantes proses sobre la persiana verda
o la tramuntana! No, si Pla és un gran escriptor català del segle XX, no ho és
pas gràcies a la premsa i a les editorials que li compraven el que escrivia ni
gràcies a la recepció acadèmica.
La
grandesa de Pla neix del seu geni i del que l’editor d’aquest nou llibre de
notes en diu «el catalanisme privat de Pla». Què vol dir "privat"?
Implícit, no confessat, reprimit? Potser seria més just de reconèixer que el
catalanisme és inherent a l’obra literària de Josep Pla, no gens privat, doncs,
sinó ben públic per a qui llegeix en les seves proses sobre la tramuntana
alguna cosa més que allò que la fa traduïble i alhora intraduïble. És allò
d'una llengua i d'un estil que cap sistema judicial ni cap article
155 no podran mai encausar per més que algú se’n faci totes les il·lusions
possibles.
