diumenge, 14 de gener de 2018

NO FER-SE CAP IL·LUSIÓ IMPOSSIBLE


Seria la rèplica al títol del llibre Fer-se totes les il·lusions possibles de Josep Pla, que em va cagar el Tió de Nadal i que he llegit en estones buides d’aquests primers dies de gener de 2018.  Dies marcats per la nostàlgia nadalenca, que alimento amb música. De Leonard Cohen, posem-hi. Que fort! Oi?Dies marcats també pel regrés espanyol a les polítiques repressores del  procés català d’emancipació nacional. Regrés de l’Espanya postfranquista al vell programa assimilista d’espanyolitzar els catalans, mentre  l’Europa de Junker fa veure que fa l’orni, però  s’ho mira sense fer-se cap il·lusió, sinó amb mala consciència pel que el cas català pugui tenir de denúncia.

Trobo que Fer-setotes les il·lusions possibles és un llibre tan oportú que supera el mateix oportunisme de l’editor, quan el programava com un multivendes per aquest Nadal de 2017-2018.  Al marge, però, de les il·lusions possibles i de les impossibles, el llibre porta a especular què hauria pogut escriure Josep Pla, si hagués escrit en llibertat. Quant talent dilapidat! Quantes proses sobre la persiana verda o la tramuntana! No, si Pla és un gran escriptor català del segle XX, no ho és pas gràcies a la premsa i a les editorials que li compraven el que escrivia ni gràcies a la recepció acadèmica. 

La grandesa de Pla neix del seu geni i del que l’editor d’aquest nou llibre de notes en diu «el catalanisme privat de Pla». Què vol dir "privat"? Implícit, no confessat, reprimit? Potser seria més just de reconèixer que el catalanisme és inherent a l’obra literària de Josep Pla, no gens privat, doncs, sinó ben públic per a qui llegeix en les seves proses sobre la tramuntana alguna cosa més que allò que la fa traduïble i alhora intraduïble. És allò d'una llengua i d'un estil  que cap sistema judicial ni cap article 155 no podran mai encausar per més que algú se’n faci totes les il·lusions possibles.